La psicoanàlisi no es pot entendre sinó és des de tres punts de vista complementaris:

1. En primer terme, la psicoanàlisi és un mètode psicoterapèutic.
2. Alhora, també, és un mètode d’investigació del funcionament mental.
3. I , derivat de tot això, una teoria sobre aquest funcionament mental.

Des d’aquesta triple vessant, la psicoanàlisi ha aportat a la societat una eina fonamental per entendre la conducta humana i per guarir, o mitigar, el sofriment mental.

Des dels primers treballs de Sigmund Freud amb pacients histèrics, fins al present, s’ha anat desenvolupant un profund i llarg treball d’investigació i una teoria que ha permès elaborar, i evolucionar, diferents tècniques psicoterapèutiques que abasten des de l’atenció al patiment mental moderat, fins al recolzament psicològic necessari en els casos de trastorns mentals greus; des del treball amb infants, adolescent i adults, fins al treball amb famílies i altres grups humans més heterogenis.

És doncs, des d’aquesta perspectiva, que la formació dels terapeutes psicoanalítics requereix d’una llarga i intensa formació, per tal d’habilitar-los en el tractament de les diverses problemàtiques mentals que presenta l’ésser humà.