El treball dels primers psicoanalistes va inaugurar, a les portes del segle XX, una nova manera d’afrontar el patiment subjectiu. Aquesta nova manera se l’anomenarà amb el pas del temps psicoteràpia. Amb el desenvolupament de la teoria, la tècnica psicoterapèutica s’anirà enfortint i diversificant. Ara som al segle XXI, i tot l’abast del coneixement psicoanalític i psicològic general ens ofereix eines per encarar les noves formes de malestar psíquic de la nostra època.

Tota psicoteràpia s’articula al voltant d’un procés de comunicació entre psicoterapeuta i persona que consulta. Aquest procés s’organitza en base a una teoria del funcionament mental i en l’observació empírica; i té com a objectiu el tractament del patiment psíquic, dels desordres psicosomàtics i dels trastorns emocionals i d’adaptació. És per tant molt important remarcar que allò que és específic d’un tractament psicoterapèutic és la practica en base a mètodes psicològics, és a dir, que es du a terme a través d’una relació interpersonal de caràcter terapèutic.